La il·lustració

La Il·lustració és el període històric posterior al Barroc i en el qual la raó és converteix 

en el revulsiu que ha d’escombrar l’obscuritat i el desengany de l’època barroca. 

El segle XVIII s’anomena el segle de les llums, justament prenent de referent la raó

com a metàfora de llum que il·lumina tot allò que fins ara estava en les tenebres.                                                         Pel que fa als trets principals d’aquesta nova i artística tendència de pensament hem de tenir en compte                                                                      aquestes característiques:-L’esperit crític arrelat en la normalització de l’ús i l’aplicació del mètode matemàtic basat en la raó.

• -L’ésser humà està destinat a ser feliç, tant en l’esfera individual com en la col·lectiva.
• -La reivindicació dels drets naturals de l’ésser humà, per sobre dels quals es troba la llibertat.
• -Voluntat de recuperar i organitzar, racionalment, tot el coneixement de la Humanitat per fer-lo accessible a tothom.

En el terreny de l’art, la Il·lustració es vehicula a través del corrent neoclàssic, que és una nova reinterpretació dels                                                                                                         models clàssics i del classicisme renaixentista. No oblidem, però, que qualsevol revisió del passat no és només                                                                                                             una mera còpia, sinó que hi trobem elements característics i renovadors propis.

Durant aquest període, la prosa no fou un gènere gaire reeixit; tot i així, els seus representants van assentar les                                                                                                               bases del moviment que el succeiria: la Renaixença. En la prosa erudita, s’inicià un corrent apologètic i pedagògic